Inclusite: què és i què no és

Des de fa un temps segueixo l'aparició al mercat de la tecnologia Inclusite, especialment des de la gran campanya de màrqueting del diari 20 minutos assegurant que és el primer diari en castellà accessible per a tothom després d'haver incorporat aquesta eina.

Abans de res i per no crear confusió cal dir que la tecnologia Inclusite, avui per avui, no converteix una pàgina en accessible per a tothom ni molt menys i que els eslògans de "Accesibilidad real" i "accesibilidad a internet para todos" es refereixen, tal i com ens diuen des de la pròpia companyia, més a una declaració d'intencions que no a una realitat tangible actualment. Dit això, anem a explicar què és i què no és.

Inclusite és una tecnologia desenvolupada per l'empresa valenciana CSD que afegeix a un web una sèrie d'interfícies que poden ser útils per a persones amb algunes discapacitats. Aquestes ajudes inclouen, a dia d'avui, lectura de la pantalla, navegació dialogada i navegació per sons (o bufets) però des de l'empresa es preveu anar-les ampliant gradualment per adaptar-se a altres necessitats. Tots aquests serveis estan desenvolupats en Flash i s'ofereixen en mode SaaS, de forma que a mesura que s'introdueixen millores tots els usuaris d'Inclusite se'n beneficien de forma immediata.

D'entrada sobta que una eina d'accessibilitat sigui en Flash que, per definició, és difícilment accessible. Sobre això l'empresa argumenta que és la única manera de poder interactuar amb els perifèrics dels usuaris (micròfon, altaveus...) i que l'eliminaran tan bon punt sigui tècnicament possible. Entenem els seus arguments però, mentre això no sigui veritat, la pròpia eina Inclusite no serà accessible i per això els animem a prioritzar la recerca en aquest sentit.

En un article molt interessant publicat a Programar a ciegas, titulat "Ventajas y peligros de la accesibilidad", en l'apartat "Soluciones específicas" es fa un anàlisi dels problemes dels sistemes com el d'Inclusite des de la perspectiva d'una persona invident. Recomano la seva lectura, perquè està francament ben explicat però per citar algunes de les barreres de que parla:

• Si l'usuari desactiva el producte de suport (el lector de pantalla, per exemple) per accedir a la pàgina web que té el sistema de lectura integrat, llavors es troba que ho ha de fer amb un sistema sense adaptació i això no és possible per tots els usuaris. En una metàfora del propi autor que em sembla molt bona: "És com si a un usuari en cadira de rodes se li ofereix una rampa d'accés però, a canvi, se li obliga a abandonar per uns instants la seva cadira per asseure's en una cadira específica per moure's per l'edifici. A alguns usuaris aquesta operació els serà impossible".
• Aquests servei només està disponibles per un nombre limitat de pàgines web fent que els usuaris del servei només es puguin moure per aquestes pàgines concretes.
• El sistema està dissenyat només per algunes discapacitats (com persones navegant per veu) però posa més barreres per a altres tipus de discapacitats com, per exemple, persones sord-cegues navegant amb una línia braile.
• La tecnologia en que està desenvolupat (Flash) no és disponible per a tothom. Només cal pensar, per exemple, en usuaris d'alguns telèfons mòbils.

Pel que comenten les persones que porten el projecte Inclusite (m'agradaria aprofitar per destacar-ne la seva proximitat, cordialitat i ganes d'explicar els perquès del seu producte) són conscients de totes aquestes limitacions i treballen per superar-les. Per això crec que pot ser una tecnologia de futur i, qui sap, potser un nou estàndard en l'enfoc de les tecnologies accessibles.

On veig que és útil aquesta tecnologia actualment? Tal i com diuen des de CSD, la tecnologia Inclusite és un gran complement a l'accessibilitat normativa per ajudar a persones que es connecten des d'un ordenador que no és el seu, fet que no és el més habitual però pot passar.

Per últim crec que també és interessant el nou enfoc que plantegen sobre el món de l'accessibilitat web, remarcant la lentitud de les estandarditzacions del WAI i la necessitat d'una tecnologia que ofereixi accessibilitat independentment de com estigui fet el contingut (perfectament explicat en l'article d'Ignacio Guarinos, en anglès, titulat "Time to change paradigm?"). En aquest sentit no tinc definida la meva postura però, el que sí tinc clar és que tot esforç per millorar l'accessibilitat és benvingut i si ens demostren que les normatives actuals estan equivocades tots ens sumarem a les noves propostes que serveixin per avançar.