En utilitzar aplicacions mòbils o pàgines web, hi ha diferents maneres d'interactuar-hi, ja sigui mitjançant un punter, mitjançant un teclat, realitzant desplaçaments per la pantalla, agitant el dispositiu, etc.

No obstant això, algunes d'aquestes formes d'interacció no compleixen les característiques d'accessibilitat, ja que totes les persones no les poden fer independentment de comptar o no amb una discapacitat.

Una de les incorporacions realitzades a les Pautes d'Accessibilitat al Contingut Web (WCAG) 2.1, i ampliada a la WCAG 2.2, és l'addició d'una nova pauta, anomenada "Modalitats d'entrada". Aquesta pauta intenta que els usuaris facilitin operar les funcionalitats d'una web utilitzant diferents entrades, més enllà del teclat.

En aquest article comentarem tres formes dinteracció que estableixen les WCAG en aquesta nova pauta, i que han de comptar amb una alternativa accessible.

Gestos multipunt, o basats en traçats o rutes

Molts usuaris que utilitzen dispositius d'entrada específics o adaptats per interactuar amb els continguts, tals com punters controlats per moviments del cap, sistemes de control ocular o emuladors de ratolí per veu, no són capaços de fer interaccions que requereixen col·locar més d'un dit simultàniament a la pantalla, o realitzar lliscaments on la direcció és important.

Aquesta forma d'interacció, descrita al criteri 2.5.1, Gestos del punter, de les WCAG 2.1, es refereix únicament als traçats on la ruta de desplaçament és important, és a dir, en aquells on cal una adreça entre el punt inicial i el punt final, ja sigui horitzontal, vertical, d'esquerra a dreta, etc. . Per tant, no estan contemplades, que es comentaran més endavant, les interaccions de desplaçament on només importa iniciar en un punt i acabar en un altre concret, sense importar la manera com s'hagi fet el recorregut, per exemple, el clàssic exercici de relacionar dues columnes de preguntes i respostes.

Alguns exemples contemplats en aquest criteri serien els següents:

• Gest de pessigar per fer zoom en un mapa.
• Gest de lliscament a esquerra o dreta per desplaçar un carrusel de notícies.
• Gest de lliscament amunt o avall per incrementar o disminuir algun comptador.

Per tant, aquestes formes d‟interacció requereixen d‟una alternativa accessible que no necessiti un gest multipunt ni un traçat. També és important assenyalar que aquesta alternativa accessible és independent de les alternatives de teclat, ja que hi pot haver usuaris que necessitin o trobin més fàcil o pràctic l'ús d'un punter que d'un teclat.

Algunes alternatives accessibles podrien ser tocar, fer clic, fer doble clic o fer doble clic i mantenir premut.

Moviment del dispositiu o usuari

Aquesta forma d'interacció, contemplada al criteri 2.5.4, acció per moviment de les WCAG 2.1, es refereix a la utilització del moviment, ja sigui del dispositiu o de l'usuari, que és possible detectar mitjançant sensors com a acceleròmetre, giroscopi, càmera, o qualsevol altre, i que són utilitzats per executar una determinada acció.

Un exemple daquest tipus dinteraccions podria ser agitar el dispositiu per desfer una acció, o girar-lo en un sentit o un altre per moure un mapa o canviar de pàgina.

Hi ha usuaris que no són capaços de realitzar aquest tipus de moviments, ja sigui perquè interactuen amb dispositius fixats a una cadira de rodes o una altra superfície, o bé perquè no tenen la destresa i la precisió per realitzar-los de la forma requerida.

Per tant, qualsevol interacció que requereixi el moviment del dispositiu o de l'usuari ha de poder ser operada per elements de la interfície d'usuari més estandarditzats, com ara la pulsació de botons o enllaços.

A més d'això, en aquest cas cal que l'accionament a través del moviment pugui ser desactivat per l'usuari per evitar que sigui activat de forma accidental.

Moviments d'arrossegament

Si bé es va comentar anteriorment en el criteri 2.5.1, que els gestos de desplaçaments que no estan basats en la ruta no hi estan contemplats, això ha estat ja contemplat en la nova versió de les pautes WCAG, la 2.2, amb la incorporació del criteri 2.5.7, moviments d'arrossegament, per tant, aquest criteri ja contempla qualsevol tipus de moviment d'arrossegament, independentment del recorregut que es faci entre el punt inicial i el punt final.

Aquesta nova versió de les WCAG continua en el mateix objectiu que la versió 2.1, que és contemplar les necessitats, entre altres col·lectius, de les persones amb discapacitat motriu, per a les quals la interacció basada en el moviment o la precisió es pot convertir en una barrera molt difícil o impossible de salvar.

Una interacció d'arrossegar i deixar anar requereix quatre accions molt precises, que molt probablement un usuari amb determinades discapacitats motrius no podrà realitzar:

• Prémer o seleccionar el punt inicial
• Mantenir premut el punt inicial
• Arrossegar sense deixar anar el punter
• Posicionar el punter al punt final i deixar-lo anar

Per tant, aquest nou criteri assenyala que qualsevol interacció que requereixi realitzar una acció d'arrossegar i deixar anar a la pantalla, ha de comptar amb una alternativa accessible que pugui ser operada amb un punter únic.

Algunes alternatives accessibles a aquest tipus d'interacció podrien ser les següents:

• Uns botons per moure els elements d'una llista cap amunt o avall, a més que es puguin moure mitjançant arrossegament
• Uns botons direccionals per moure un mapa, a més que es pugui moure mitjançant arrossegament
• Un menú emergent per moure elements duna columna a una altra en una activitat de relacionar preguntes i respostes, a més que puguin ser relacionades mitjançant arrossegament.
• Un quadre de text per establir un valor concret, a més que aquest valor es pugui establir mitjançant una barra o roda lliscant.

Tot i que ara mateix la versió 2.2 de les WCAG encara no és legalment exigible per la normativa espanyola, és molt recomanable tenir aquest criteri en compte, ja que en ser de nivell “AA” ho acabarà sent.

Excepcions

Encara que com en tot, sempre hi ha excepcions en què és indispensable utilitzar formes d'interacció concretes perquè la funcionalitat en depèn, tal com un compte de passos per detecció de moviment, o una interacció per gestos per fer una signatura manuscrita, sempre s'ha d'analitzar amb detall si realment no és possible fer aquestes accions d'una altra manera, o si realment la funcionalitat o el resultat a obtenir depèn d'aquestes formes d'interacció.

Un altre aspecte en què aquests criteris no són aplicables és en aquells gestos o formes d'interacció controlades per l'agent d'usuari (navegador, per exemple) o per les tecnologies d'assistència mateixes. L'exemple més clar són els lectors de pantalla dels dispositius mòbils, que generalment fan servir gestos de lliscament per desplaçar-se pels elements a la pantalla.

Interacció per teclat

Com també es va comentar ja, independentment que els criteris 2.1.1, teclat, i 2.1.3, teclat sense excepció, de les CAG requereixin que totes les funcionalitats puguin ser activades per teclat, les formes d'interacció comentades en aquest article requereixen una alternativa accessible basada en punter o ratolí, ja que pot haver-hi usuaris que necessitin o trobin més còmoda la utilització d'aquests dispositius.

Taula resum

A continuació, es mostra un resum daquests tres tipus dinteracció.

	Gestos multipunt o traçats	Moviment de dispositiu o usuari	Arrossegament
Criteri	2.5.1 (A): Gestos del punter	2.5.4 (A): Actuació per moviment	2.5.7 (AA): Moviment d'arrossegament
Ejemples	Zoom al mapa, lliscar carrusel, augmentar o disminuir valor	Agitar per desfer, inclinar per canviar pàgina	Reordenar elements, relacionar columnes, desplaçar mapa
Alternativa	Clic o doble clic	Botons i altres elements polsables	Quadres de text, desplegables, botons i altres elements interactius
Excepcions	Essencial, agent d'usuari	Interfície suportada, essencial	Essencial, agent d'usuari

 

Ernesto Blanco