Sordceguesa, accessibilitat web i captchas

Què és la sordceguesa?

La sordceguesa és una discapacitat sensorial molt poc coneguda. No consisteix en la suma de la sordesa i la ceguesa. Les persones sordcegues presenten unes característiques i necessitats específiques pròpies.

Té moltes possibles causes. Pot afectar a persones de totes les edats i no hi ha dues persones amb sordceguesa iguals.

Hi ha moltes persones que no són totalment sordes i cegues, la majoria tenen una resta visual o auditiva. Un nombre de persones amb sordceguesa presenten alhora discapacitats addicionals físiques, psíquiques i limitació intel·lectual.

En funció del seu grau i moment d’aparició, pot ser una discapacitat molt limitant i pot comportar un grau important de dependència.

Dia i setmana de la sordceguesa

El 27 de juny es commemora el "Dia Internacional de la Sordceguesa", data que marca la "Setmana Internacional de Conscienciació sobre aquesta discapacitat, amb celebració d’activitats de visibilitat i de difusió a nivell mundial”. Per aquest motiu, l’entitat considera important celebrar a Catalunya la “Setmana Helen Keller de conscienciació sobre la sordceguesa” atès que:

1. Helen Keller fou una de les persones amb sordceguesa més exitoses, respectades i reconegudes a tot el món.
2. La pèrdua combinada de visió i audició és una de les més greus entre totes les discapacitats. Afecta a una població estimada de més de 38.000 catalans, gran part d’ells encara per detectar. A Espanya hi ha unes 20.000 persones sordcegues que, per al seu contacte amb l’entorn, necessiten la presència constant d’un guia-intèrpret a través del qual ha de passar qualsevol estímul visual o auditiu.
3. És d’interès de tota la societat fomentar la plena participació de les persones amb sordceguesa en l’economia impulsant l’ocupació i la promoció de l’habitatge i les opcions d’oci, maximitzant així les oportunitats per a una vida productiva en la seva comunitat.
4. Actualment, moltes persones amb sordceguesa poden assistir a la universitat, participar en activitats socials, en la gestió de la seva vida quotidiana i participar activament en les seves comunitats mitjançant el treball i les activitats cíviques.
5. És apropiat i necessari donar a conèixer les habilitats i el potencial dels nostres conciutadans amb sordceguesa, i reconèixer a Helen Keller com un exemple de guia, coratge, esperança, determinació i èxit per a d’altres persones amb sordceguesa.
6. Els Serveis Socials de proximitat juguen un paper essencial en la detecció, notificació, abordatge, i atenció a les persones amb especial vulnerabilitat.
7. Les persones amb sordceguesa poden tenir una vida plena i totalment integrada en la societat sempre que tinguin accés a serveis i recursos adequats a la seva discapacitat.

Com accedeixen a la informació les persones sordcegues?

La comunicació és la base per entendre el nostre entorn, relacionar-nos amb els altres i adquirir coneixements, i constitueix un dels grans reptes amb els quals es troben les persones amb sordceguesa.

Per a una persona que no hi veu ni hi sent, accedir al sistema de comunicació emprat per la majoria, com es la llengua oral, és pràcticament impossible.

Per això, existeixen els sistemes de comunicació de la sordceguesa, formes alternatives que s’adeqüen a les seves característiques sensorials. Són sistemes alternatius de comunicació, conjunts de recursos pensats per omplir la funció del sistema tradicional, basat en vista, oïda i parla, en la tasca d’emetre i rebre informació significativa.

En el cas de la sordceguesa, bé sigui congènita o adquirida, el sistema ha de ser el més eficient possible.

Així, el sistema de comunicació de la sordceguesa anirà molt relacionat amb les característiques específiques i les circumstàncies de cada persona amb, i per descomptat, les seves preferències i la facilitat d’ús. La selecció d’un sistema o d’un altre dependrà de l’existència o no de restes visuals i/o auditives, així com dels coneixements previs de la persona, i també, de l’ús de certs dispositius tecnològics, com els audiòfons o implants coclears, entre d’altres.

Tot i que podem destacar la llengua de signes recolzada a les mans com el més utilitzat, també hi ha altres sistemes de comunicació que les persones amb sordceguesa poden fer servir. També és molt habitual que es faci servir un sistema principal i un o varis de complementaris.

Els sistemes de comunicació alternatius més coneguts i utilitzats per les persones amb sordceguesa són:

• Llengua oral i lectura labial.
• Llengua de signes recolzada o algun sistema alternatiu (bimodal) a l’aire.
• Signes propis.
• Dactilològic i majúscules al palmell.
• Comunicació en paper (notes escrites, pictogrames, fotografies…).
• Objectes referents.
• Braille.
• Comunicació electrònica (amb sortida Braille o lletres en format gran).

Com naveguen per internet les persones sordcegues?

Depenent del seu nivell d’audició, algunes poden utilitzar lectors de pantalla que llegeixen els continguts web amb veu, però moltes no aconsegueixen entendre’l. D’altres tenen suficient visió per fer servir els ampliadors de text.

Però hi ha una part del col·lectiu que l’única opció que té és l’ús de les línies Braille.

Una línia Braille és un dispositiu que es connecta a ordinadors o mòbils per accedir al contingut mitjançant la lectura directa a través dels dits.

Està basat en un mecanisme electromecànic capaç de representar caràcters Braille mitjançant l'elevació de punts a través d'una superfície plana amb forats fets per permetre-la.

Acostumen a disposar de botons per desplaçar i parar el text o realitzar altres funcions especials. En alguns models la posició del cursor es representa per la vibració dels punts i en molts d'ells existeix un botó per cada cel·la per portar el cursor a aquesta posició associada.

Captchas i alternatives accessibles: honeypot i recaptcha

Els captchas que integrem als llocs web poden ser una barrera important per a certs grups de persones amb discapacitat. Les imatges distorsionades provoquen problemes a les persones amb baixa visió i són impossibles de resoldre per part de les persones cegues.

Per a les que a més tenen una discapacitat auditiva, les alternatives com l’àudio distorsionat no són una opció vàlida.

A través de la línia Braille no es poden llegir les lletres distorsionades i, si l’usuari té pèrdua d’audició, els àudios alternatius són, en general, molt complicats d’entendre.

Per aquest motiu cal que cerquem captchas que assegurin l’accessibilitat a tothom.

Els honeypot o l’opció del recaptcha de Google poden ser opcions molt vàlides si bé cal tenir en compte que aquesta última podria generar barreres extra.

Si el sistema considera que l’usuari del web podria ser un robot acabarà mostrant imatges del tipus “Quantes fruites hi ha a la fotografia” que, lògicament, no seran accessibles.

Un honeypot és un mòdul anti-spam força efectiu que ens permet protegir els formularis del web sense provocar barreres d’accessibilitat. Es basa en el principi de crear una mena de trampa per als robots i els usuaris legítims ni tan sols se n’adonen, de la seva existència. El formulari conté un camp ocult que només un robot ompliria. Per tant, si algú l’emplena, el mòdul descarta l’enviament ja que el considera spam.

Atenció: És molt important ocultar amb sistemes com per exemple “aria-hidden=thrue” els controls honeypot ja que si no es fa d’aquesta manera els usuaris de lector de pantalla els trobaran i probablement decidiran omplir-los i provocaran errors a l’hora d’omplir el formulari.

En conclusió, quan integrem captchas als nostres webs hem d’assegurar-nos que seran accessibles per a tothom.

Ens hem de preguntar si algun grup d’usuaris podria tenir problemes per resoldre’ls ja que, si no ho tenim en compte, discriminaríem a futurs visitants del web.

Si necessiteu assessorament en aquest o qualsevol tema relacionat amb l’accessibilitat web a la nostra empresa us podem ajudar.